Quan és obligatòria la presència d’un recurs preventiu?
La presència de recursos preventius és obligatòria en tres grups de situacions. L’article 32 bis de la Llei de prevenció de riscos laborals contempla els processos en què la concurrència d’operacions agreuja o modifica els riscos i fa necessari controlar l’aplicació dels mètodes de treball; les activitats o processos perillosos o amb riscos especials; i els casos en què la Inspecció de Treball requereix la presència per les condicions observades.
En obres de construcció, la disposició addicional catorzena concreta que l’obligació s’aplica a cada contractista. Quan s’executen treballs amb riscos especials dels definits pel Reial decret 1627/1997, cada contractista afectat ha d’organitzar la presència necessària per a les seves operacions. No n’hi ha prou que una altra empresa tingui una persona identificada com a recurs preventiu.
L’annex II del reial decret inclou, entre altres, treballs amb risc especialment greu de caiguda en altura, sepultament o enfonsament; exposició a determinats agents; proximitat de línies elèctriques d’alta tensió; ofegament per immersió; treballs subterranis; ús d’explosius i muntatge o desmuntatge d’elements prefabricats pesants. La inclusió no s’ha de decidir només pel nom de l’activitat: cal analitzar les condicions reals i les mesures previstes.
Qui designa o assigna el recurs preventiu?
El contractista organitza els seus recursos preventius d’acord amb la seva modalitat preventiva. Pot recórrer a un o diversos treballadors designats, membres del servei de prevenció propi o membres del servei de prevenció aliè concertat. La llei també permet assignar expressament la presència a treballadors de l’empresa que reuneixin coneixements, qualificació i experiència suficients i tinguin, com a mínim, formació corresponent a funcions de nivell bàsic.
La formació mínima no converteix per si sola qualsevol persona en recurs preventiu adequat. L’empresa ha de comprovar que coneix l’operació, entén les mesures que ha de vigilar, pot reconèixer desviacions i disposa d’autoritat i canals per actuar. El nombre de recursos, la ubicació i els mitjans han de ser suficients per a la situació controlada.
| Pregunta | Criteri operatiu |
|---|---|
| De quina empresa depèn? | De cada contractista obligat respecte dels seus treballs |
| Quant temps roman? | Mentre es manté la situació que n’exigeix la presència |
| Quina formació mínima s’exigeix al treballador assignat? | Funcions de nivell bàsic, a més de coneixements, qualificació i experiència adequats |
| Pot vigilar diverses operacions? | Només si la ubicació, simultaneïtat i mitjans permeten una vigilància efectiva |
Què ha de vigilar el recurs preventiu?
En construcció, el recurs preventiu vigila el compliment de les mesures incloses al Pla de Seguretat i Salut i en comprova l’eficàcia. Per això el PSS ha d’identificar amb prou precisió les activitats que requereixen presència, les mesures aplicables i la forma d’efectuar la vigilància. Una frase genèrica que declari un recurs per a tota l’obra no organitza la presència real.
Abans de l’operació, el recurs preventiu ha de rebre instruccions sobre el tall, el període de presència, els procediments i les mesures que controlarà. Durant el treball comprova que les condicions coincideixen amb les previstes. Si detecta un compliment deficient, fa les indicacions necessàries per corregir-lo i ho comunica a l’empresari perquè adopti mesures quan la situació no s’esmena.
La presència s’ha de situar en un lloc segur que permeti observar. Un recurs preventiu no s’ha d’exposar a la càrrega suspesa, a la vora sense protecció o a la zona d’influència de maquinària per poder vigilar. Tampoc pot assumir simultàniament tasques productives que li impedeixin controlar l’operació.
El recurs preventiu substitueix el coordinador de seguretat i salut?
El recurs preventiu no substitueix el coordinador. La norma manté expressament les obligacions del coordinador de seguretat i salut durant l’execució. El coordinador és designat pel promotor quan hi ha concurrència i organitza la coordinació entre agents; el recurs preventiu depèn del contractista i controla activitats i mesures concretes.
Hi pot haver diversos recursos preventius de diferents empreses treballant sota un marc de coordinació comú. En aquest cas han de col·laborar i intercanviar la informació necessària, sense diluir la responsabilitat de cada contractista. La coordinació pot acordar reunions, permisos de treball, seqüències o canals d’avís, però cada empresari conserva el deure d’organitzar i controlar la seva activitat.
- Coordinador: visió global de concurrència, fases i agents.
- Recurs preventiu: vigilància presencial de supòsits i mesures determinats.
- Cap d’obra o encarregat: funcions productives i organitzatives pròpies, tret d’assignació formal i compatibilitat real.
- Servei de prevenció: assessorament i funcions segons la modalitat preventiva de l’empresa.
Com es planifica correctament la presència?
La planificació comença en preparar el PSS i continua abans de cada fase. Convé relacionar activitat, risc, empresa responsable, recurs assignat, horari, ubicació, mitjans de comunicació i criteri per tancar la presència. Si canvien el procediment, la maquinària, la seqüència o les empreses, s’ha de revisar la necessitat i, quan escaigui, modificar el PSS amb aprovació expressa.
També és útil deixar constància de l’assignació, la formació acreditada, les instruccions rebudes i les comprovacions efectuades. Aquest registre no reemplaça la vigilància, però permet demostrar com es va organitzar i facilita corregir errors repetits.
Aquest article ofereix criteris generals revisats a l’agost de 2026. La determinació final depèn de l’avaluació de riscos, el PSS, les condicions del tall i les possibles instruccions de la Inspecció de Treball.