Quan és obligatori nomenar coordinador de seguretat i salut?
El coordinador de seguretat i salut durant l’execució és obligatori quan en una obra intervenen més d’una empresa, una empresa i un o diversos treballadors autònoms, o diversos treballadors autònoms. L’article 3.2 del Reial decret 1627/1997 atribueix la designació al promotor i exigeix efectuar-la abans que comencin els treballs o tan aviat com es constati la concurrència.
L’obligació no depèn que l’obra sigui gran, duri més de trenta dies o superi un pressupost determinat. Tampoc desapareix automàticament perquè l’actuació es tramiti sense projecte. La dada decisiva durant l’execució és quantes empreses i treballadors autònoms hi intervindran. Una reforma petita pot necessitar coordinador si coincideixen una constructora i un autònom; una obra executada íntegrament per una sola empresa, sense autònoms concurrents, no activa per si sola aquest supòsit.
En la fase de projecte hi ha un altre criteri. Si en l’elaboració del projecte intervenen diversos projectistes, el promotor ha de designar un coordinador de seguretat i salut durant l’elaboració. La mateixa persona pot assumir totes dues coordinacions si disposa de competència, però cada fase conserva funcions pròpies.
Qui designa el coordinador i en quin moment?
El promotor designa el coordinador de seguretat i salut. L’obligació no es pot traslladar al contractista mitjançant el contracte d’obra i la designació no allibera el promotor de les seves responsabilitats. Convé revisar la contractació prevista abans de l’inici, perquè la incorporació posterior d’una segona empresa o d’un autònom pot convertir en obligatòria una coordinació que inicialment no ho era.
El nomenament ha d’identificar un tècnic competent. En obres d’edificació, la Llei d’ordenació de l’edificació es refereix a arquitectes, arquitectes tècnics, enginyers o enginyers tècnics d’acord amb les seves competències i especialitats. La Guia tècnica de l’INSST afegeix que el professional ha de reunir coneixements de construcció i prevenció adequats a les funcions que desenvoluparà.
| Situació durant l’execució | Coordinador obligatori? | Qui el designa |
|---|---|---|
| Una sola empresa, sense autònoms concurrents | No per l’article 3.2 | La direcció facultativa assumeix les actuacions que la norma li atribueix quan no hi ha coordinador |
| Dues empreses o més | Sí | Promotor |
| Una empresa i un o diversos autònoms | Sí | Promotor |
| Diversos autònoms | Sí | Promotor |
Quines funcions té el coordinador durant l’execució?
El coordinador de seguretat i salut organitza la coordinació preventiva de l’obra, però no substitueix les empreses en les seves obligacions. L’article 9 del Reial decret 1627/1997 li encarrega coordinar l’aplicació dels principis generals de prevenció quan es decideixen solucions tècniques, s’estimen durades i s’organitzen treballs simultanis o successius.
El coordinador també coordina les activitats de contractistes, subcontractistes i autònoms perquè apliquin de manera coherent els principis preventius. Entre les seves tasques hi ha aprovar el Pla de Seguretat i Salut i les modificacions en obres privades, organitzar la coordinació d’activitats empresarials, coordinar les accions de control i establir mesures perquè només accedeixin a l’obra persones autoritzades.
La coordinació és una activitat continuada. No queda complerta amb la signatura de l’acta d’aprovació del PSS o una reunió inicial. Les fases, empreses, procediments i interferències canvien durant l’obra; per això les actuacions s’han d’adaptar a l’evolució real dels treballs i deixar una traçabilitat suficient.
Coordinador de seguretat i recurs preventiu són el mateix?
El coordinador de seguretat i salut i el recurs preventiu són figures diferents. El promotor designa el coordinador per coordinar els agents i desenvolupar les funcions de l’article 9. Cada contractista aporta els seus recursos preventius quan concorren els supòsits legals i aquests vigilen mesures concretes incloses al PSS.
La presència d’un recurs preventiu no substitueix la designació del coordinador quan hi ha concurrència. De la mateixa manera, la visita del coordinador no permet prescindir del recurs preventiu durant una operació que exigeix la seva presència. Totes dues figures han d’intercanviar informació, però mantenen dependència, funcions i responsabilitat diferenciades.
- El coordinador depèn de la designació del promotor.
- El recurs preventiu es vincula a cada contractista obligat.
- El coordinador organitza i coordina la prevenció entre agents.
- El recurs preventiu vigila mesures i operacions determinades mentre persisteix el supòsit que n’exigeix la presència.
Què hauria de comprovar el promotor abans d’iniciar l’obra?
Abans de l’inici, el promotor hauria d’identificar projectistes, contractistes, subcontractació previsible i treballadors autònoms. Amb aquesta informació pot decidir si la designació és obligatòria, formalitzar-la a temps i facilitar al contractista les dades necessàries per a la comunicació d’obertura.
També convé comprovar que el PSS de cada contractista ha estat aprovat per qui correspon, que les modificacions segueixen el mateix control i que la coordinació disposa de temps i mitjans compatibles amb la complexitat de l’obra. Un nomenament merament documental no corregeix una coordinació insuficient.
La informació d’aquest article ofereix un criteri general actualitzat a l’agost de 2026. La configuració contractual i tècnica de cada obra s’ha de revisar de manera específica, especialment quan canvien les empreses intervinents o s’incorporen autònoms després del començament.